|
Passeig per Vinaròs |
|
Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció És un clar exemple d'arquitectura goticorenaixentista amb portalada barroca. La construcció d'aquest temple es va iniciar el 31 de març de 1586, i es va consagrar el 24 de desembre de 1597 quan ja estava quasi acabada totalment. Al segle XVII, va començar la construcció de la torre del campanar, de caràcter defensiu, que va finalitzar l'any 1660. El 13 de novembre de 1657, començaren les obres de construcció de la capella de la Comunió, adossada a l'església per la part dreta. Les obres del nou oratori van finalitzar el 15 d'agost de 1667. El 2 de maig de 1698, se subhastaren les obres per a la construcció d'una portalada adequada a la categoria de l'Església; van ser adjudicades als mestres Vinyes, Mir i Guilló. Les obres van finalitzar tres anys després. El temple parroquial, de sever
aspecte exterior, amb murs atalussats, consta d'una nau de
planta longitudinal amb capelles laterals entre els
contraforts i el presbiteri semioctogonal.
Detall de la façana de l'Església La façana està dividida en
dos cossos, un interior, pesat i sòlid, i un de superior
estilitzat. Flanquejat el portal, els muntants i intradós
del qual presenten bocellaments rectangulars, s'aixequen,
sobre un alt basament, dos parells de columnes salomòniques
exemptes, acabades en capitell corinti de tipus romà. A
ambdós costats, i com a rematada exterior, apareix adossada
una pilastra. Fou declarada Monument historicoartístic l'any 1978.
Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció Església de Sant Agustí: Auditori Municipal Wenceslao Aiguals de Izco. A la plaça de Sant Agustí, al final del cèntric carrer Major, es troba part del que va ser el convent dels pares agustins. D'un costat, l'Església, en l'actualitat tancada al culte i condicionada com a Auditori Municipal; de l'altre la Capella de Santa Victòria, que alberga les dependències del Museu Municipal. L'edifici té forma de creu llatina, amb tres capelles laterals per banda, entre contraforts, comunicades; creuer amb cúpula sobre tambor i petxines, i presbiteri ensostrat amb volta d'arestes, a l'igual de les capelles laterals de la nau. Als peus del temple, s'aixeca un cor sobre elevat. A l'exterior mostra una coberta de teules, de la qual sobresurt la seua rica cúpula policromada. La façana destaca per la seua composició simètrica. A ambdós costats de l'entrada hi ha dues torres campanari amb porta pròpia que emmarca el llenç central, coronat per un perfil motllurat, amb la seua portalada d'accés llindat.
Auditori Municipal Wenceslao Aiguals de Izco
Ajuntament. L'Ajuntament està situat a la plaça Parroquial, davant de l'Església Arxiprestal de l'Assumpció. L'edifici, construït al segle XVII, no va ser utilitzat com a Ajuntament fins al segle següent. Actualment està molt remodelat tant exteriorment com interiorment.
Edifici del Ajuntament Poblat Ibèric. A 6 km de la població, i tocant a l'ermita de la Misericòrdia, es troba el poblat ibèric del Puig, ubicat en una de les elevacions del terme municipal, a 150 m sobre el nivell de la mar. S'hi accedeix per la carretera que condueix a l'ermitori, i des d'allí, pel camí del Via Crucis fins a la gran creu, al peu de la qual es troba el poblat. El jacimient arqueològic està sent objecte d'excavacions des de l'any 1983 a càrrec dels Serveis Arqueològics de la Diputació Provincial, els quals han descobert part d'un establiment ibèric que suposadament va estar habitat entre els segles VII i I a.C. Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Es troba al cim d'un petit turó o puig, a 6 km de Vinaròs. El recinte que acull el santuari està format avui dia per un temple, las quadres porficades, l'alberg i la casa de l'ermità. L'ermita, tal com la coneixem actualment, ha sigut erigida en diversos períodes cronològics. Després de construir-se les cavallerisses per als pelegrins, en la segona meitat del segle XVI, es va edificar l'alberg, així com el nou temple fins al creuer actual. En la primera meitat del segle XVII s'ampliava el recinte i es construïen els seus murs. Ja començat el segle XVIII, es va ampliar l'Església que ha romàs fins avui. La primera fase del temple constava d'una
planta de creu llatina d'una sola nau, amb dos trams coberts
amb volta d'aresta i absis poligonal. Al cos anterior se li
afegia un de posterior cobert al centre amb una gran cúpula
sobre petxines, mentre el centre de la nau central s'elevava
per igualar-lo a la nova construcció.
Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia. A l'interior de l'Església es conserven tota una sèrie de murals ceràmics. Al paviment central de la nau es troben uns grans mosaics de rajoles que mostren unes escenes bucòliques. Aquests conjunts ceràmics, del segle XVIII, han sigut atribuïts a la manufactura de l'Alcora. Les altres dependències que componen l'ermitori són l'alberg i les cavallerisses, datats entre els segles XVI i XVIII. Aquest edifici situat de cara a la població, comprén una part baixa portificada de cinc arcades amb voltes d'arestes rebaixades. A la dreta de l'església, es troba l'edifici de l'antiga casa de l'ermità. Construcció típica del segle XVI, amb els seus contraforts en talús, va ser ampliada posteriorment començat el segle XVIII. L'últim diumenge de maig, se celebra la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu de la Misericòrdia, i el 20 de gener, la del seu sant patró, Sant Sebastià.
Església de Santa Magdalena: Ubicada a la confluència del carrer de l'Arxipreste Bono i l'avinguda del País Valencià, l'església de Santa Magdalena és una construcció relativament recent. L'església és, en conjunt, senzilla de línies i s'emmarca dins dels corrents diocesans, sense cap altre element artístic que uns llargs finestrals de formigó translúcid en un dels costats, i una capella de la Comunió, a l'altre.
Façana de l'Església
La Plaça de Bous. La construcció de la plaça de bous va començar el dia 1 de gener de 1863. La plaça de bous de Vinaròs té el cós més gran de totes les places de bous espanyoles amb 44'50 m de diàmetre. Es també la que està més a la vora de la mar, singularitats aquestes que li donen certa peculiaritat.
Plaça de Bous
Mercat Municipal. Es troba a la plaça de Sant Agustí, als terrenys que ocupava l'antic convent dels frares agustins. Ja d'antany se celebrava mercat en aquesta plaça. Les obres de l'edifici es van realitzar l'any 1928. Es tracta d'un ampli edifici d'esquema basilical, amb les característiques per a la funcionalitat que se li pretenia donar. És un espai obert, ventilat i higiènic, construït amb armadura metàl·lica, que suporta una coberta de fibrociment, que descansa sobre pilars de ferro colat decorats amb capitells historiats i un coronament translúcid de ferro i vidre que permet la il·luminació. Va ser restaurat l'any 1981 i al seu costat es va adossar, per necessitats d'espai, un segon cos posterior que va ampliar els seues dimensions i capacitat.
Mercat Municipal
El port. Des dels seus més remots orígens, la ciutat ha estat abocada de manera directa a la mar. La primera pedra de l'actual port va ser col·locada el 9 de febrer del 1866, i es va inaugurar l'any 1875. El 1885 es va estrenar la prolongació de l'ancoratge. Ja al nostre segle, el port va ser resguardat amb la construcció d'un moll paral·lel de ponent i d'un transversal de llevant.
Port de Vinaròs
Monument a Costa i Borràs. L'arquebisbe Josep Doménec Costa i Borràs, va nàixer a Vinaròs, el 13 de gener de l'any 1805. Va ser una figura rellevant del seu segle. Però el monument que la ciutat li va erigir no fou degut a la seua carrera sinó per haver aconseguit la construcció del nostre port. El monument està situat al passeig Marítim. L'efígie de l'arquebisbe és una figura hieràtica, solemne, de port aristocràtic, i d'un gran realisme, dins de l'escola castellana. Amb vestidures talars i en actitud de benedicció, descansa sobre un pedestal de tipus eclèctic en el qual apareixen, respectivament, en les seues quatre cares: una làpida commemorativa amb l'escut de la ciutat, sengles medallons en bronze amb les figures de Manuel Febrer de la Torre amb el seu escut d'armes, i Josep Rafels García, amb l'escut de la província, i a la part posterior, una inscripció acompanyada de l'escut de l'arquebisbe.
Monument a Costa i Borràs El passeig i la platja. La platja de Vinaròs denominada del Fortí s'estén des del moll fins a la desembocadura del riu Servol. És una amplia platja de més de 800 m d'arena daurada que es troba integrada en la ciutat, amb unes característiques que possibiliten la pràctica de qualsevol esport nàutic. Vinaròs compta, a més a més, amb zones residencials i turístiques, al nord i al sud de la ciutat, on trobem petites cales d'aigües transparents, recollides i tranquil·les, que afavoreixen el descans (Nord: Platja dels Cossis, Saldonar, Amerador, Barbiguera, Triador, Cales, Foradada; Sud: Salines, cala Puntal).
Cala La Foradada
El passeig Marítim, s'estén al llarg de la platja i serveix d'accés i mirador. Sobretot als mesos d'estiu constitueix el centre de reunió i esbargiment, per a gaudir, al vespre-nit del calorós estiu, de la brisa refrescant (passeig de Blasco Ibáñez, Colom, Sant Pere). Actualment s'ha ampliat amb la recuperació d'un nou tram (Fora Forat) a la part nord.
Passeig Marítim
Mercat del Dijous. Mercat setmanal a l'aire lliure, que se celebra tots els dijous al matí. S'ubica al passeig Fora Forat i s'hi pot trobar tot tipus de mercaderies: roba, sabates, parament de casa, roba de llit, bijuteria, etc..., tot a molt bon preu. Vinaròs, ciutat oberta a la mar, ha sigut sempre una població festiva, que fa participar en les seues festes a tots els que s'hi apropen, no només als vinarossencs, sinó a tots els seus visitants.
Mercat del Dijous |
